domingo, 31 de enero de 2010

VERDAERU AMOR

Un hombri mu vieju vinió al sanatoriu ondi trebaju pa jacesi jabilitar una mancaúra ena manu. Tinía priesa abondu, i mientres jabilitabale pescudé qué era eso tan urgenti que tien de jacer. Retrucome que tinía dir a una risidencia d`ancianos p`almorzar cona su mojer que vivía allí. Esplicóme que jaz tiempu que vive nesi lugar i que tien un Alzheimer mui alvanzau.

Demientres finaba d`arregucir la mancaúra, le pescudé si ella alarmaríase`n casu de qu`él allegara tardi nesa mañana.

No, dijome. Ella ya no sabi quín soi. Jaz cuasi cincu años que no reconoceme.

Entós le pescudé estrañau: i, si ya no sabi quín es usté, ¿por qué esa necesidá d`istar con ella tolas mañanas? Sonrisóme i con un chalu ena manu dijome:

"Ella no sabi quín soi yo, peru yo tuvía sé mui bien quín es ella".

Vinió: vino, Jabilitar: curar, Mancaúra: herida, Priesa: prisa, Pescude: pregunté, Retrucome: me contestó, Alvanzau: avanzado, Arregucir: vendar, Sonrisóme: me sonrió, Chalu: palmada.

1 comentario:

  1. JAZ POCU QUE PARLABAMOS DE JESÚS CANCIU Y DUMINGU CUEVAS...
    Pos cómu sigas escribiendo asina, sedreis "la triáa cumillana", tiempu al tiempu...
    -A.C.-

    ResponderEliminar