martes, 30 de junio de 2009

PROBES ESTELAS CANTABRAS (2)

Nu sedría que vinierin las estelas nun cambión de tresporti escapáu?



PROBES ESTELAS CANTABRAS (1)


Ier i ensín espelujase, los mijoris "hestoriaoris"(sigún el mi paecer, los mijoris "tochos"), dijerin que pusiblementi, las estelas cantabras nu eran d'aquí, sinu que vinierin de juera.

Vistu lu vistu, i puestos a dicir tocháas, nu pudía ser que las trujira'l mesmu Obelix?

lunes, 29 de junio de 2009

Terne que terne col espiche negacionista

Vae zuna tienin abora los hestoriaoris "vaticanistas" con acupase de tolos mitos basalis del Pueblu Cántabru. Espenzarin hiciendo ninchi de Laru i Corocota, i abora paez qu'es la vegáa del labaru. A naidi nel su jabilitau acorde, dióle por cazalitear i dicir qu'enjamas desistió Santiagu apóstol en Galicia ne Pelayu n`Asturias, i bien podría dicise, pos naidi ha alcontráu nunca los sus cuerpos. Cuandu estos hestoriaoris alcuentrin la barca de piedra, ena qu`allegarín las capezas de los martiris a Sanander, dicin que, flotando ena mar... puéi que me crea estas tocháas. Peru pa ellos, son dogmas de fé, mientres que los mitos del Pueblu Cántabru puéin estorregase al su entoju...i sigún los sus interesis.
Apasmáu quédome al lier estas madureras, esta mañana nel "Diariu Montañés".

domingo, 28 de junio de 2009

¿PIPISTRELLU U VAMPIRU?


Nel "Diariu Montañés" de güi, apaez un artículu, entitulau: "Perdón, jermanu pipistrellu", escritu, paez por don pelayu, que tíen el su aquel.

Nos, que semos los pipistrellos de Cumillas, tamién semos pa dicir lo que cudamos: ¿Abora dizse periodista a tol que va d'acuerdu col gobiernu? Paez que los cologistas son genti raru pa usté, pos pa nos, lo raru es genti al simen d`usté, que deciendin siempri a los costrutoris.

¿Nu sedrán vampirus ental de periodistas?

viernes, 26 de junio de 2009

El cordial de Vicent Ferrer produz una cordial enti nos

Oh, cordial d`aquel qu`es siempri sólu huéspede y, sólu huéspede es pa ser siempri, oh, cordial del hombri.

Hermann Broch

EL COLLAZU VICENTI FERRER

Se jué un güen collazu, ciudadanu del mundu,
la mijor jamilia qu'enjamás tuvierin los probes
de tolos tiempos.
Dendi'l País Cántabru, presonas asgaya, audarin a Vicenti a cambear el mundu. Asina qu'abora, tóos ellos, a emburriar a la Jundación Vicenti Ferrer, pa que nu se esmane tol labarientu qu`hezo'l muestru collazu.

LA HESTORIA D`UN RUCÍN

Tiés de vela, es de lo mijor d'aguañu. La musica de Vangelis paez cuzpia de la música sellenca de Cántabria... i esu qu'es de la isla de Creta.
Tienin el su aquel, tamién, los apelliós del cardenal (J.Diegu Botto) Neñu de Guevara (l`apellíú Neñu vién del lazu de Pero Neñu, Conde de Buelna, i el de Guevara tién una güena hestoria nel pueblu de Treceñu).

Asina qu'esta hestoria atentu`l Grecu, escontra lo que paecía, va a ser un presonaje mas cerqueru... a ver la pelicola.

Antón Castíu.

miércoles, 24 de junio de 2009

" L'AMU "


Pidru i Juan vivían nuna isla. La isla era un esprillal enti garmas. Pidru era l'amu, porque tinía una cuspeta de dos juracos i Juan, nu. Pidru nu supía aladrar, sementar, segar ne estrillajar. Comu era güenu, díjoli a Juan:
-Premítote entrar nel mi práu, i te daré de comer si me lo aladras, sementas, siegas i estrillajas. Nu quiero que morras de jasusa, i amás tenemos de cultivar la terrea. El trebaju es padri de tolas virtús.

Juan qu'istaba subri las garmas, coritu i glarimeando, aceutó agraecíu.

I l'esprillal frutificó, i Pidru otuvo maníficas cojechas, porque Juan era juerti comu una pareja de güéis. Allegarin a la isla barcos qu'apurrian la grana i trujían lambionáas, vinu, jermosas telas, oru i alajas. Daque vegáa crucis i condicoracionis. Tamién vinía de cuandu en vez daque moza guapuca,de caruca cándida i güejos lígrimos. El salariu de Juan era un panucu.

Pasarin las añáas. Pidru hicíase más ricu; Juan aviejaba. De súpitu, los barcos arralarin las sus vesitas. La esprilla espenzó a sobrar ena isla.

-El negociu va mal- díjoli Pidru a Juan una mañanuca -Nu soi pa date namás que meyu pan dendi güi.

Juan agutó. Pidru tinía la su cuspeta.

Apasarin los meses. Juan s'endelgazaba. La grana jacinábase ena llana. Llendé taba la mar. A la final nu se pispiaba dengún calicor de velas ena mar. La isla comblaba de trigu enútil.

-El negociu estorregosí del tóo- Díjoli Pidru a Juan.

-Nu sé qué jacer col trigu. Nu soi pa date náa. Sientolo, porque soi güenu.¡ Veti !

Pidru tiníá la su cuspeta.

Juan marchó alentamente cancia la mar.


RAFAEL BARRETT/" EL PROPIETARIO"
(Torlavega,1876-Arcachón,1910). Editorial Rodu, 1992.
-Traución: Antón Castíu -

domingo, 21 de junio de 2009

Deseu de ser piel roju

El llanu sinfinitu y el cielu el su arreflezu.
Deseu de ser piel roju.
A las ciudaes ensín airi allega daque vegáa ensín
ruíu el rosníu d`un onagru u el trotar d`un
bisonte.
Deseu de ser piel roju.
Sitting Bull morrío; no hai tamboris qu`anunciin
la su allegáa a las Grandis Práas.
Deseu de ser piel roju.
El caballu de jierru crucia abora ensín miéu desiertos
atalaos de silenciu.
Deseu de ser piel roju.
Sitting Bull morrió y no hai tamboris pa jacelu
tornar dendi`l reinu de las sembras.
Deseu de ser piel roju.
Crució un últimu jinete`l sinfinitu
llanu, dejó detar estiel polvera,
que depués deshézose nel vientu.
Deseu de ser piel roju.

Ena Reserva no aniala
sierpe cascabel, sino abandonu.
DESEU DE SER PIEL ROJU.
(Sitting Bull morrió, los tamboris
lu grijan ensín asperar retrucáa.)


Leopoldo María Panero
Asina se jundó Carnaby Street
Edit. Huerga & Fierro. 1999

lunes, 15 de junio de 2009

El gene de la cubicia







Atanguamos alcontrar el gene de la cubicia pa desentaringalo
asacalo
esmengalo
desentorcalo del genoma humanu.
D´esti móu sedremos p´averamos a la ráiz de la felicidá.