martes, 30 de marzo de 2010

TÓOS A SECADURA...


SABADU 3 D'ABRIL:
A las 19:30 horas /
- Pasacallis de la burra con Vozainerus.
- Danzantis de Secadura.
Música Traidicional Cántabra:
- Romina García (Cantu).
- David Pérez (Bandurria/Rabel).
- Toñu Ruiz (Cantu).
- Dúo Tresmiera (Silbu/Tambor).
A las 21:30 horas /
Folk :
- Landeral (Cantabria).
- Kila (Irlanda).
- Muyayos de Raíz (Holanda-País Vascu).
- Les Ramoneurs de Menhirs (Bretaña).

GÜENA AICIÓN DENDI A.D.I.C.




Nel Diariu Montañes d'esti domingu apaez esta madurera:"A.D.I.C. jaz pujíu'l olvidu del patrimoniu lingüísticu".
A.D.I.C. jaz pujíu qu'el patrimoniu lingüísticu cántabru sigui siendo ojetu d'estudiu juera de Cantabria y que se esmane drentu de la comunidá.La su crítica basase nel programa "Sacalalengua" que jizó la televisión pública sobri'l bolu pasiegu y nel que, amas de mostrar parabras seyencas d'esti deporti, se icía referencia a la jabla pasiega "comu varianti del cántabru, hechu lingüísticu pretenecienti al corpus astur-lionés", y amas icíase mención al injorme de la Unesco qu'el pasáu añu encluyó al cántabru comu "lingua'n perigru d'estinción".
Nel programa allegóse a señalar que"el pasiegu es una varianti del cántabru que parlase enos vallis pasiegus; en 2009 la Unesco alertó del perigru de desapaición en que encuentrase'l cántabru".
A.D.I.C. ajirma que tou estu "contrasta col tratamientu que muestro patrimoniu lingüísticu tién en muestra comunidá, onde salvu escepcionis puntualis realizáas pola Consejería de Cultura, ena autualidá résulta vergonzosu y denigranti".

martes, 23 de marzo de 2010

RUTH BEITIA, UNA MOJER DE PRATA...


Una vegáa cáa dellos siglos se tién una deportista d'esti livel...¡jelicidaes Ruth! pola prata y a ver si derreu asganzas l'oru.
Ella siempri deja a Cantabria al mijor altor...

lunes, 22 de marzo de 2010

ÓSCAR FREIRE GÓMEZ, UN CÁNTABRU TERNE QUE TERNE... ENA MILÁN-SAN REMU







Impresionanti labarientu'l d'esti Torlavegensi y impresionanti tamién la tarja de ciclistas cántabrus que han allegáu a lo mas altu, dendi aqui ¡jelicidaes Óscar! ...y a siguir ganando.

miércoles, 17 de marzo de 2010

¡ GÜEN DIYA DE SAN PATRICIU !







GÜENA APELDÁA DEL GOBIERNU DE CANTABRIA...

El Gobiernu de Cantabria auda a la jundación Vicenti Ferrer en dellos proyeutos y abora mos jaz una apeldáa pa acurriar firmatos de tolos cántabros pa contiar la candidatura de Vicenti Ferrer al premiu Nobel 2010. Sedrá dendi'l diya 17 de marzu al 25 del mesmu mes, pa firmar teneis de pasar pola rua Peñaherbosa de Sanander, allí ena sedi del Gobiernu de Cantabria, brá ena entráa una mesa pa firmar pola mañana y pola tardi.

martes, 16 de marzo de 2010

VICENTI ANSOLA TRUEBA, LOS GÜEJUS DE CANTABRIA...











Ensin parabras el labarientu d'esti jotografu cántabru, autor de dos librus ya epicus :"El bosqui las floris durmías"(2004) y "El bosqui la moza escarpináora"(2008)...piru comu tantus otrus, tuvu que jacer las maletas y dirse pa otras tierras.Dimpués de cambease Irlanda, Escocia y meya America, abora vivi'n A Pontenova (Galicia).




domingo, 14 de marzo de 2010

NEL JONDU LOS MARIS...


Nuéu discu d'esta cantautora torlaveguense, descunucía prauticamente'n Cantabria y de gran esitu juera de la su tierra... poéis ascuchala nesta juella: http://www.myspace.com/mundogastelo
Mu güena vó... y un airi "folk-rock", que a vegáas alcuerda a "The Corrs".
Tolos cántabros a emburriar a la compositora sellenca Vitoria Gastelu.

viernes, 12 de marzo de 2010

GÜEN CINI PA ESTA NUECHI DE VIENRIS : " LA VIDA QUE TE ASPERA "

Güen cini cántabru pa esta nuechi ena 2 de tve a las 22:00h. Mas de dié vegáas la bre pispiáu... y cáa diya veo angu nuéu que me presta.
Pa mi es una saga, al egual que las irlandesas, ena que mos parlan sobri'l Pueblu Pasiegu, y tolas penurias y siniquidáes polas que han pasáu a lo largu del tiempu... cuandu veais esus paisajis tan verdis de Pas, cudar en tol labarientu y sudus que han pasáu estas güenas gentis.

martes, 9 de marzo de 2010

¡ GARZÓN SI, CORRUMPICIÓN NU !

Ites asgaya onde naidi quería mugarse...Pinochet,"Gal",Lei Moroya Hestorica, "Gurtel".Peru ahi siempri diba Garzón, al aluche escontra los gigantis... y estu la jatera no se lo perdona.
Esti hombri es de lo pocu limpiu que quéa ena vida democratica del Estáu y abora tol pueblu debi contiálo.

lunes, 1 de marzo de 2010

LA "BICHA" DE LABARCIS ( VALDÁLIGA)

" Los hombris que solu ven nesti mundu'n peázu de pan y la jorma de asganzalo, paecenmi muertus que comin" ( Ortega y Gasset).

Riyus de tinta se han escritu sobri'l morgoriu de la mitulogía cántabra... y tamién es verdá qu'angunus "especialistas" duldan sobri'l origin y autenticidá d'angunus seris de la mitulogía cántabra, atropáus con labarientu asgaya por grandis investigaoris y escritoris cántabrus, pintu'l casu de Manuel LLanu, Jesús G.Preciadu, A. García-Lomas, Jesús Canciu, etc.
Pos bien, sirva esti articulu sobri esti ser mitulogicu atropáu ier mismu y bien documentáu con inombris y apellius de los injormantis, pa dejar a un láu tóas las duldas...
La "Bicha" de Labarcis es un ser mitulogicu pocu cunucíu abora'n Cantabria, peru del que yo siempri oí parlar a los viejos de Valdáliga y de otros vallis cerquerus, esti relatu está atropáu nel libru : "Enigmas de Cantabria",F.Renedu Carrandi , 2008, E.Cantabria Tradicional.
" El testimoniu de D. Alfonsu Piney, apodáu "Sin", vicinu de Labarces, parla de cómu se l'alcontró, enti espinus, una tardi del añu 1945, mientris trebajaba nun prau cerqueru al barriu de Caviña : - Tinía una enormi capeza aplastáa... con unas ojáas ... la descubrí enti unus espinus... tinía un simen col turón, peru cuandu acerquémi, l'estrañu animal najo jacia la bosca cerquera a la calga del riyu, que alli mesmu desapaez pa reapaecer nel llanu, era una especie de culiebra... mu grandi... que tindría no menus de cuatru metrus de largor y mas de dié centimetrus de anchor... en aquellas sarzas ocultósi y nunca enjamas volví a vela... peru si no ha fináu, estoi seguru de qu'allí debi d'estar..."
" Los mas, quierin pispiar ena "Bicha" de Labarcis a los mesmus seris míticus de la cultura cántabra: la "sierpe" y el "cúlebre" y un sinfín de dragonis y otros reptilis que tién a asgaya la mitulogía desta región.
Esa visual no es mas, comu pasa en otros ites, que la cristianización d'otras liendas mas antigas d'origin paganu.Diz Jesús Calleju, investigaor y etnógrafu, nel su libru "La Ruta del Cuélebre y otros Dragones", que las liendas y relatus d'avistamientus destus reptilis, siempri son en esgoncis de juerti manetismu u con crara traidición minera (alcordemus qu'el casu de la "Bicha" Labarcis jue vista en Caviña-La Florida , cerqueru a una importanti mina y averáu al coviyu del Soplau)".