jueves, 24 de junio de 2010

MURRIOSI JOSÉ SARAMAGU...

A la güena vista... a esti hombri que corcollaba los arbolis.
" Un hombri llamó a la puerta del rei y dijoli, Dami un barcu. La ca rei tinía mas puertas asgaya, peru aquélla era la de las peticionis. Como'l rei pasabasi tol tiempu asentáu anti la puerta de los daos (entiéndasi, los daos que le apurrian a él), cáa vegáa que sentía qu'alguien llamaba a la puerta de las peticionis jacíasi'l desentendíu, y sólu cuando'l cuntinu repiquetear de la estorneja de bronci subía un tonu, mas que notoriu, un espoliu, empidiendo'l sosiegu de los vicinos ( las presonas escomenzaban a murmur, Qué rei tenemos, que nu atecla ), daba ordin al primer secretariu pa que juera a pispiar lo que quería'l pidión, que nu bía jorma de qu'agutarasi. Entós, el primer secretariu apeldaba al sigundu secretariu, ésti apeldaba al terceru, que mandaba al primer audanti, que a su vegáa mandaba al sigundu, y asina jasta allegar a la mojer de la limpieza, que nu teniendo en quién mandar, entiabría la puerta de las peticionis y pescudaba pola endrijera, Y tú qué quieris. El pidión dicía a lo que vinía, u seasi, pidía lo que tinía que pidir, dimpués manabasi nun láu de la puerta, a l'aspera de qu'el requerimientu jiciesi, d'unu n'una, el sedu escontrariu, jasta allegar al rei. Acupáu comu siempri taba conos daos, el rei jedaba la rispuesta, y ya nu era pequeñu risque d'atentura al bienestar y felicidá del pueblu cuando pidía un injormi jundamentáu por escritu al primer secretariu, qu'escusáu será dicilo, apurria'l encargu al sigundu secretariu, estí al terceru, derreu, jasta allegar otra vegáa a la mojer de la limpieza, qu'opinaba sí u nu d'alcuerdu col humor con que bierasi ercido."

JOSÉ SARAMAGU / " El Cuentu de la isla descunucía " / 1998 / Ed. Alfaguara

No hay comentarios:

Publicar un comentario